Canvi adreça

Ens canviem de casa!!! després de tres anys allotjats al servidor wordpress hem pensat que, encara que ens agrada prou el veïnat, no estaria malament un canvi. Així hem aprofitat la possibilitat que oferta la Universitat Politècnica de València a tots els seus usuaris per a obrir un bloc i, dit i fet, des de hui estrenem casa.
L’adreça nova és bibliolectures.blogs.upv.es i és ací on trobareu a partir d’ara les nostres recomanacions i comentaris i on esperem rebre-vos en quan vullgueu; a més som uns amfitrions molt estranys i ens agrada que ens critiquen les cortines.
Com a tots els trasllats igual hem perdut alguna caixa o trobem coses que no sabíem que teníem però segur que, siga com siga, ens trobem tots còmodes a aquesta nova llar.

Recital de poesia

Dijous 28 de maig visita la UPV Vicent Alonso (Godella, 1948), poeta, traductor i assagista guanyador, entre altres múltiples reconeixements, del premi Ausiàs Marc 2008 per Cercles de la Mirada, i del premi Ciutat de Barcelona 2008 per la seua versió d’Assaigs de Michel de Montaigne. Alonso, que serà presentat per Isabel García Canet, ofereix un recital de poesia en valencià a les 20 h a la sala d’actes de la UPV (edifici del Rectorat, planta baixa). L’accés és lliure fins que es complete la capacitat de la sala.

El abanico de seda

 

El abanico de seda
Lisa See
Salamandra, 2006

 

El contexto de la historia se inicia en el Tercer año del reinado del emperador Daoguang, en 1823. El abanico de seda es un libro que se lee con interés y dolor, ya que describe la dureza de la vida de las mujeres en una región de la remota China a principios del S.XIX. Sus mujeres aprenden un lenguaje secreto que sólo ellas conocen, el nu shu, medio de comunicación que emplean como una especie de vía de escape de la disciplina y de los convencionalismos a los que son sometidas día a día.

De la mano de Lirio Blanco asistimos al relato de su vida que quedará marcada por la amistad que entabla con su laotong Flor de Nieve, una especie de alma gemela.

La vida de una mujer por sí misma, en este contexto y en esta época no tiene valor alguno, es mas, lo adquiere en función de con quién la casen, porque ni siquiera es libre de tomar esta decisión. Para poder aspirar a una “buena boda” debe sufrir el doloroso vendado de los pies durante su niñez, ya que como describe la autora:

” una cara bonita es un don del cielo, pero unos pies diminutos pueden mejorar la posición social”

Recomendado por Hermi

Troba’l a la biblioteca

Primavera con una esquina rota

Malgrat tot, comptem amb tu.

Un referent que queda entre nosaltres, paraules que tindrem presents en molts moments de la nostra vida.

Gràcies Mario

Táctica y estrategia

Mi táctica es mirarte aprender como sos quererte como sos. Mi táctica es hablarte y escucharte construir con palabras un puente indestructible. Mi táctica es quedarme en tu recuerdo no sé cómo ni sé con qué pretexto pero quedarme en vos. Mi táctica es ser franco y saber que sos franca y que no nos vendamos simulacros para que entre los dos no haya telón ni abismos.

Mi estrategia es en cambio más profunda y más simple. Mi estrategia es que un día cualquiera no sé cómo ni sé con qué pretexto por fin me necesites.

Ressenya de El País

La Veu de Mario Benedetti al Cervantes

Post a Lecturalia

Benedetti a la Biblioteca UPV

A la memòria de Benedetti

Después de todo
la muerte es sólo un síntoma
de que hubo vida
Mario Benedetti (1920-2009)

L’home manuscrit

L’ home manuscrit (Premi Mallorca de Narrativa 2006)
Manuel Baixauli
Moll, 2007

Qui no ha tingut el pensament arribats els 40 de fer un repàs a la seua vida i canviar moltes de les coses que ha fet?

Insatisfet amb la vida que porta, decideix, el nostre protagonista re-crear-se a si mateix. Si en aquell moment clau  hagués fet el que realment desitjava, tal vegada ara seria més feliç. De fet la seua re-creació gaudeix d’una vida que ni de lluny ell té.

Amb la narració de la nova història, l’escriptor ens endinsa en una manera de viure, de gaudir de certs plaers tant senzills i quotidians que de vegades ni se’n adonem que estan al nostre abast.

Un text, que si més no, ens fa reflexionar, sobretot a aquells que fa vint anys que tenim vint anys.

Troba’l a la biblioteca

Trobada amb Vicente Verdú

Dijous 14 de maig, a les 20.00 hores tindrà lloc al saló d’actes de Rectorat de la Universitat Politècnica de València la conferència La nueva Literatura de la literatura, una trobada amb Vicente Verdú. Verdú és un destacat escriptor, tant de ficció com d’assajos, nascut a Elx, encara que és més conegut per la seua faceta com a periodista, carrera que ha desenvolupat sobre tot des del diari El país. Al llarg de la seua carrera ha rebut diversos premis com ara el Nacional de Periodismo Miguel Delibes.

La setmana vinent a València…

Tenim una setmana la mar d’entretinguda. Preneu nota:

• Dilluns, 18 de maig de 2009, a les 19.30 hores
  Presentació del llibre de Darío Jaramillo Agudelo “Poesía en la canción popular latinoamericana” a càrrec de Juan Arnauque .
  Sala de la Muralla Col·legi Major Rector Peset (Pl. Horno de San Nicolás 4, València)
• Dimecres, 20 de maig de 2009, a les 19:30 hores
  Presentació de la novel·la “Una herencia peligrosa” de Zafer Şenocak a càrrec de Manuel Jiménez Redondo.
  Saló d’Actes, Col·legi Major Rector Peset (Pl. Horno de San Nicolás 4, València)
• Dijous, 21 de maig de 2009, a les 20 hores.
  Recital de poesia a càrrec de Zafer Şenocak, Ana R. Calero i Carmen Plaza.
  Saló d’Actes, Col·legi Major Lluis Vives (Avgda. Blasco Ibáñez 23, València)

Voces en el laberinto

 

Voces en el laberinto (Voix sans issue)
Céline Curiol
El Aleph, 2006

 

“Ella”, la protagonista, viu a París i treballa a la Gare du Nord anunciant l’arribada i eixida dels trens. Viu obsessionada per un home des de que es besaren a una festa, però ell viu amb una altra dona. Mentre espera l’hipotètic moment de l’acostament a ell, s’entrega, a soles, a la nit parisenca i viu estranyes experiències amb desconeguts que va trobant al seu camí, moguda per la compassió que aquests personatges li desperten. Al llarg de la narració està present un altre element: una habitació rosa, un piano, una xica anomenada Marion, que fa intuir una revelació dramàtica. La desorientació i actitud erràtica de la protagonista es descriu amb una narració ràpida, obsessiva, plena de detalls.

Sobre l’ autora, Céline Curiol (Lyon, 1975), la solapa només diu que nasqué a França i aquesta és la seva primera novel·la. És corresponsal de Libération a Nova York i està apadrinada por Paul Auster, qui envià una carta a tots els seus editors per a que publicaren l’obra, sobre la qual va dir: “Este interesante libro anuncia la incorporación a la escena literaria de una nueva escritora de considerable talento. Además de ser una de las primeras novelas más hermosas que he leído en muchos años, es una de las más originales y brillantemente ejecutadas entre todas las obras de ficción de los autores contemporáneos que conozco”.

No considere que siga una novel·la excel·lent, en ocasions desespera la torpor de la protagonista, però no deixa indiferent. Una d’eixes lectures que absorbeixen.

Recomanat per Ana Mira

Troba’l a la biblioteca

Joan Gil-Albert

El dijous 7 de maig a les 18:00 hores podeu assistir a la conferència “Vida i passió de Joan Gil-Albert“. Tindrà lloc a la Sala de Graus Enrique Ballestero de l’edifici Ferrándiz del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València.

Aquesta conferència, a càrrec de Paco Bernàcer, llicenciat en Filologia Romànica, està organitzat per la Universitat Sènior dins de les activitats de la Setmana de la Llengua.

Joan Gil-Albert va nèixer a Alcoi al 1904. És un poeta per a descobrir per al gran públic, tal volta per l’estil clasicista de les seves obres.

Troba’l a la biblioteca