Los hombres que no amaban a las mujeres
Stieg Larsson
Columna, 2008
La trilogia Millennium s’ha convertit en un dels majors èxits editorials del que portem de segle sense necessitat dels coneguts codis, sectes o conspiracions medievals. El primer llibre, Los hombres que no amaban a las mujeres, és, a més, una història ben escrita i amb uns personatges molt ben construïts, la qual cosa és tota una sorpresa en el món dels top vendes. Potser l’estrany siga que aquest llibre estiga venent tant, no sol ser el més habitual que un llibre amb qualitat literària i de gènere negre es col·loque durant tant de temps entre els més venuts en tot el món. L’única característica semblant als best sellers a qui ens té acostumat el mercat és que és un totxo en quant al nombre de pàgines. Es veu que hi ha gent que compra a pes.
Però, que puc trobar en aquest llibre? Com vos deia uns personatges ben construïts i que funcionen molt ben dins d’una història imbricada amb altres històries, que no són altres que la vida, els problemes, dels protagonistes, que no són ací sesers sense ombra, com trobem en moltes novel·les de gènere, les seues vides són dures a vegades, per que el món real és realment lleig.
Lisbeth Salander, convertida quasi en un icona generacional, i això que encara no s’ha estrenat la pel·lícula, porta part del pes de la història. Es tracta d’una xica amb greus problemes en les seues relacions interpersonals, fins al punt d’estar considerada com una incapaç per la societat. Aquesta circumstància no evita que siga realment bona en el seu treball, aconseguir informació, alhora que elimina pràcticament qualsevol problema moral que poguera tindre respecte d’això: no tots els mitjans d’obtindre informació són legals o ètics. Sembla ser que Larsson es va plantejar amb aquest personatge traslladar una adulta Pippy Cazaslargas al món actual.
Mikael Blomkvist és un periodista d’investigació, especialitzat en economia, propietari junt amb Erika Berger de la revista Millennium. El seu prestigi, el seu treball com a investigador durant anys de denúncies de males pràctiques empresarials es veu afonat per una demanda imposada pel gran magnat Wennerström. Mikael pareix tocat i afonat i amb ell el prestigi de la revista. Després del juí rep un encàrrec poc convencional que li permetrà retirar-se un temps de la primera línia mentres intenta recompondre’s.
La família Vanger, encapçalada per Henrik Vanger, si podia ser una família tipus per a ser protagonista d’una novel·la negra a l’ús. Propietària d’un dels majors emporis empresarials de Suècia, amb un arbre genealògic centenari, també compta amb els seus corresponents cadàvers en l’armari. Mikael veu desfilar a Henrik, el patriarca de la família, que el contracta per a resoldre un suposat crim, Cecilia, marcada per un matrimoni fallit, Harald, el germà nazi d’Henry, Martin, l’actual responsable de les indústries Vanger…
A través d’aquests personatges l’autor ens parla de la societat sueca, de l’economia i l’especulació, de la història recent del país i, fins i tot, del seu sistema de protecció social.
La novel·la senzillament enganxa, està molt ben construïda, dosificant i barrejant les diverses històries que ens conta, sense abandonar mai el tema principal, aconseguint, a més, que l’empatia amb els personatges principals siga àmplia, no sabent en alguns moments si vols saber més sobre un personatge o sobre la investigació. El millor d’acabar el llibre és, sens dubte, que el següent volum, La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina, està esperant damunt de la taula i, per ara, totes les crítiques coincidixen que és encara millor.
I ara a manera de spolier, així que aquells que no heu llegit el llibre no seguiu amb este paràgraf, només dos punts que, sense ser fallades, si que em van resultar xocants. En primer lloc, igual he vist massa sèries de detectius (encara que no pense que mai siguen massa) però en quant apareix el llistat de números sabia que eren, la qual cosa em va decepcionar un poc. I quant a la resolució de la trama principal… bé, jo també llig a Val McDermid (i si vosaltres no, vos la recomane).
Troba’l a la biblioteca
Publicat per rvnupv 
