Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts

Quina lenta agonia

Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts
Toni Cucarella
Editorial 3i4, 2003
241 pàg.

 

 

A finals dels anys seixanta, Joan experimenta l’inici de la pubertat a l’humil barri de Les Eretes de Xàtiva, on viu amb els seus pares, les seues germanes Carmeta i Maria i la seua avia Tònia. Joan recrea i descriu el món que l’envolta, d’una realitat crua, barrejant-lo amb el món màgic i sobrenatural que resideix a l’imaginari col·lectiu, poblat d’esperits, dimonis i altres éssers, als quals s’uneixen els fantasmes que ha deixat la passada guerra al camp dels vençuts.

Aquest llibre va obtindre el Premi Octubre-Andròmida de narrativa de l’any 2003, així com el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a l’2004, i destaca pel domini narratiu de l’autor, Toni Cucarella, del qual podeu trobar més llibres a la biblioteca, que aconsegueix evocar-nos unes “vides menudes”, i un món de creences populars que és va esvaint cada cop més amb el pas del temps, i que irremeiablement ens porta a la pèrdua d’un ric patrimoni cultural.

Troba’l a la Biblioteca

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: