Blade Runner

Philip K. Dick és un dels autors més voltes dut al cinema, no sols directament, amb l’adaptació d’obres seues, sinó també amb el continu recurs al seu món en moltes pel·lícules de ciència ficció. Adaptacions seues hi hagut moltes, algunes amb més sort que d’altres, però sense dubte la més famosa i la que més ha influenciat l’imaginari col·lectiu ha estat Blade Runner.

Sueñan los androides con ovejas mecánicas

En 1968 veu la llum la novel·la curta ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? on Dick recrea algunes de les seues obsessions: què és la humanitat, la religió o les relacions amb les dones. Després d’una guerra nuclear que ha extingit tots els animals, els humans estan abandonant la Terra cap a les colònies exteriors, fugint de l’omnipresent radiació: només els especials, aquells que no aconsegueixen els permisos per emigrar, es queden al planeta.

Existeixen còpies mecàniques d’animals (és reals són cars, un símbol d’estatus que no està a l’abast de qualsevol) però també existeixen rèpliques humanes creades (més humans que els humans) per a ajudar en les colònies. Però un grup d’aquests androides aconsegueixen arribar a la terra, on tenen prohibit l’accés i Rick Deckard és l’encarregat d’eliminar-los.

En la novel·la el tema de l’empatia, com a base de la humanitat, és central i es troba representat al mercerisme, religió on la comunió amb la resta es fa a través d’una “caixa d’empatia”. Aquesta empatia sembla ser allò que ens diferencia dels androides.

Blade RunnerEn 1982 Ridley Scott va estrenar Blade Runner, la que sense dubte és, amb Alien, la seua millor pel·lícula. Alguns dels temes més complexos de la novel·la desapareixen al film que es centra en la persecució dels androides (replicants), en la relació de Deckard amb Rachael i en la lluita dels androides per sobreviure, la pregunta què és la vida i què la humanitat.

Existeixen dues versions de la pel·lícula, l’original i el director cut’s. La segona versió, estrenada al 1992, elimina la veu en off que li donava a la primera un aire a cinema negre i ens ofereix un final més adequat al to general de la pel·lícula. De la pel·lícula cal destacar, a més, la banda sonora de Vangelis, i la gran influència que ha tingut iconogràficament des de la seua estrena. A banda de tindre una de les millors morts de la història del cinema.

Yo… he visto cosas que vosotros no creeríais… atacar naves en llamas más allá de Orión, he visto rayos C brillar en la oscuridad cerca de la puerta Tannhäuser.
Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia.
Es hora de morir.

Advertisements

One Response to Blade Runner

  1. mgl ha dit:

    ¡¡¡Me encanta esta película!!!
    En la Biblioteca de Informática, además de la película, hay una selección de libros sobre Blade Runner (análisis, cómo se hizo, etc…). Los tenéis recopilados en la Guía de la Filmoteca de Informática:
    http://www.upv.es/bib/bibliotecas/bib_infoapp/bib_infoaplicada_novedad_guiainf04_c.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: