Ensayo sobre la ceguera

Ensayo sobre la ceguera
José Saramago
Suma de Letras, 2004 439 p.

 

 

“Ensayo sobre la ceguera” és una novel·la de Saramago on ens planteja una situació extrema en la que tota la humanitat es vorà afectada. Una ceguera blanca que es contagia per la mera presència submergirà a la humanitat en el caos. Amb el seu estil tan personal, Saramago punxa al lector allà on més mal fa. Posa en dubte l’equilibri aconseguit per la societat moderna, mostrant les carències d’una civilització que presumeix de ser avançada i forta.

El lector arranca poc a poc en un llibre que va agafant intensitat i velocitat conforme passen les pàgines fins que queda atrapat dintre de la historia que el sacsejarà i el farà pensar. Pensar en la fragilitat d’una societat on un problema com el que es planteja al llibre faria tremolar els seus ciments.

És curiosa l’existència al llibre d’un personatge que no es vorà afectat per la ceguera. Una supervivent que ens posarà els ulls i ens donarà les imatges del que està passant. Aquest personatge també ens farà pensar sobre que sentiria qualsevol al seu lloc. Podria solucionar el problema? Seria capaç de soportar la crueltat de les escenes que sols ella podia vore? es sentiria responsable sent l’única que podia vore? intentaria fer alguna cosa o s’abandonaria al caos? Sens dubte es un llibre que no deixa indiferent a ningú. Pot ser posar a la societat en eixe límit resulta exagerat, pot ser un poc forçat… o pot ser no, pot ser que la realitat supere la ficció, no seria la primera vegada…

Troba’l a la biblioteca